Urbanisme

L'urbanisme o la urbanística (també anomenat en altres llengües planificació urbana) és la ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori. L'objecte principal de la disciplina urbanística és la planificació de les ciutats, de l'entorn urbà i del territori. Generalment s'entén que l'urbanisme no és més que la pràctica de la urbanística, la qual és la disciplina científica corresponent a la ciència de la planificació urbana.^[1] Aquesta dualitat permet entreveure el caràcter descriptiu i explicatiu de la urbanística com a ciència enfront del caràcter prescriptiu de l'urbanisme com pràctica o tècnica, fins i tot com a art, encara que ambdós enfocaments són parcialment correctes i es realimenten mútuament.^[2]

• Les teories de la urbanística estan en estreta relació i convergeixen amb altres disciplines interessades en l'estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció sobre ambdós com: l'arquitectura, l'enginyeria civil, les ciències polítiques, l'ecologia, la geografia, l'economia, el dret, la sociologia, etc., així altres ciències humanes com: la història, l'antropologia, la lingüística, la semiòtica, etc.
• Com a camp professional, les pràctiques i tècniques de planificació urbana intervenen en l'aplicació de les polítiques urbanes d'equipaments, d'habitatge, d'infraestructures i transport, de medi ambient i protecció a la natura, de gestió de recursos, etc.

L'urbanisme tradicionalment s'ha associat a l'arquitectura, ja que aquesta disciplina s'aplica al conjunt de coneixements pràctics que proporcionen les bases fonamentals per resoldre els problemes de les ciutats. Els qui es dediquen a aquesta professió són els urbanistes o planificadors urbans, si bé, a molts països, entre els quals Espanya, l'urbanisme és una especialització o extensió de les professions d'arquitecte o enginyeria civil.

Els orígens moderns de l'urbanisme s'han de cercar en l'activitat de determinades societats filantròpiques i legisladors d'Anglaterra, recolzades per la difusió de novel·les, articles periodístics, etc. com les obres de l'escriptor Charles Dickens i Friedrich Engels,^[3] així com de determinats dibuixos o gravats de denúncia com els dels pintors Gustave Doré, Honoré Daumier, etc., així com l'activitat dels moviments higienistes sorgits a mitjans del segle xix a França i l'Imperi Austrohongarès com a reacció enfront del desordre en el creixement de les ciutats a conseqüència de la Revolució industrial. Aquests moviments postulaven, entre altres idees, la necessitat de sanejament de les ciutats mitjançant la construcció de clavegueres o l'adopció de normes sobre la superfície mínima i ventilació dels habitatges.

La planificació urbana inclou tant l'ordenació, el disseny i la gestió dels nous barris i ciutats com la renovació o reforma dels (o de les) existents, mitjançant l'adaptació dels mètodes de planificació urbana a les barriades i ciutats en declivi.